"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. \nNovament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. "

"Un cop les forces obreres es van fer amb el control de la ciutat, després del fracàs de la revolta militar, van passar a gestionar moltes parcel•les de la societat. El nombre d’afiliats, així com les funcions polítiques i administratives d’aquestes organitzacions es va multiplicar. Comunistes i anarquistes van incautar diversos edificis i locals per poder desenvolupar les seves activitats.\nUn dels locals que van quedar sota control del POUM fou la seu del Casino Principal, al cor del carrer Major\n"

"Vista de l’interior d’una d’aquestes esglésies assaltades i incendiades fruit de les accions violentes de l’estiu de 1936.\n"

"L’església de Sant Joan també fou incendiada. En aquest cas, el temple va tenir posteriorment un ús civil. La CNT hi va instal•lar un magatzem cooperatiu de queviures, per realitzar intercanvis amb les col•lectivitats i els sindicats dels pobles. Quan el clima polític s’enrarí a la ciutat, els enemics polítics dels anarquistes acusaren la CNT de permetre que els queviures es fessin malbé quan els lleidatans ja començaven a tenir problemes en la distribució de productes bàsics. \n"

"Vista de la plaça de la Llibertat des de l’interior de Sant Pere, un cop el temple ja havia estat assaltat i incendiat.\n"

"Vista de la plaça Paeria des de la plaça Sant Joan. "

"L’Arc del Pont. "

"El patrimoni arquitectònic religiós de Lleida era força ric. Quan va esclatar el procés revolucionari a la ciutat, els temples es van convertir en un objectiu principal de les accions violentes. Bona part d’ells foren assaltats i incendiats l’estiu de 1936. A la imatge, Sant Llorenç abans de ser incendiada el dia 20 de juliol. \n"

"Manifestació política de les Joventuts Socialistes Unificades creuant el pont sobre el riu Segre en direcció a Cappont. Potser adreçant-se a algun acte organitzat al Parc dels Camps Elisis (aleshores Eliseu Reclus), ja que al teatre del parc sovint s’organitzaven actes polítics. \nA l’Europa dels anys trenta era molt habitual que organitzacions polítiques de diverses tendències organitzessin les seves milícies, abillades amb els seus corresponents uniformes, correatges i banderes. L’enquadrament de la població, i especialment de la joventut, era un objectiu fonamental per a moltes formacions. A la marxa també s’aprecia la participació política de les dones en els anys de la República i de la revolució. \nLes accions polítiques al carrer, quan la confiança en la victòria encara no s’havia perdut, anaven sovint acompanyades d’un cert to festiu, com indiquen la participació de nens en la desfilada i els rostres somrients.\n"