"L’església de Sant Joan també fou incendiada. En aquest cas, el temple va tenir posteriorment un ús civil. La CNT hi va instal•lar un magatzem cooperatiu de queviures, per realitzar intercanvis amb les col•lectivitats i els sindicats dels pobles. Quan el clima polític s’enrarí a la ciutat, els enemics polítics dels anarquistes acusaren la CNT de permetre que els queviures es fessin malbé quan els lleidatans ja començaven a tenir problemes en la distribució de productes bàsics. "

"L’església de Sant Joan també fou incendiada. En aquest cas, el temple va tenir posteriorment un ús civil. La CNT hi va instal•lar un magatzem cooperatiu de queviures, per realitzar intercanvis amb les col•lectivitats i els sindicats dels pobles. Quan el clima polític s’enrarí a la ciutat, els enemics polítics dels anarquistes acusaren la CNT de permetre que els queviures es fessin malbé quan els lleidatans ja començaven a tenir problemes en la distribució de productes bàsics. "

"L’esclat de la guerra, que es produí quan el cop d’estat de juliol de 1936 va fracassar parcialment a Espanya, convertí la presència d’homes armats i uniformats en quelcom habitual per als lleidatans durant molt temps. L’ajuntament, la plaça de la Paeria i el banc del “sinofos” no s’escaparien d’aquesta situació. "

"Un cop les forces obreres es van fer amb el control de la ciutat, després del fracàs de la revolta militar, van passar a gestionar moltes parcel•les de la societat. El nombre d’afiliats, així com les funcions polítiques i administratives d’aquestes organitzacions es va multiplicar. Comunistes i anarquistes van incautar diversos edificis i locals per poder desenvolupar les seves activitats. Un dels locals que van quedar sota control del POUM fou la seu del Casino Principal, al cor del carrer Major "

"Vista d’uns camps de conreu amb uns homes saltant un rierol al centre de la imatge. Els dos que ja han passat intenten agafar al tercer. Entre les cames de l’home que salta podem veure un gos que es remulla a l’aigua. "

"No foren les organitzacions obreres les úniques que lluïen els seus estendards i símbols polítics. En aquesta ocasió, el cotxe aturat en un control de pas al pont sobre el riu Segre llueix la senyera estelada que identificava als membres d’Estat Català. "

"L’intens trànsit ciutadà que sempre ha concentrat el carrer Major, comporta que molts lleidatans poguessin ser testimonis de l’assalt a Sant Pere. A més de molts civils, Ramon Rius retrata des del balcó del seu dormitori el pas per davant de la parròquia de piquets d’homes armats, lluint banderes i restes d’uniformes militars. "

"El patrimoni arquitectònic religiós de Lleida era força ric. Quan va esclatar el procés revolucionari a la ciutat, els temples es van convertir en un objectiu principal de les accions violentes. Bona part d’ells foren assaltats i incendiats l’estiu de 1936. A la imatge, Sant Llorenç abans de ser incendiada el dia 20 de juliol. "

"Concentració d’homes saludant amb el puny alçat, una de les formes que millor representa les normes de conducta pròpies de la nova situació política, al Carrer Democràcia. Al fons es veu la cruïlla entre els carrers Magdalena, Pi i Margall i ...... que porta fins al carrer La Parra. Les formes revolucionàries anaven sovint acompanyades d’uns determinats colors, banderes, himnes, expressions i peces de roba. A la imatge també es poden apreciar diversos vehicles pintats amb les sigles CNT, UGT i UHP. Al carrer Democràcia està situat el col•legi administrat per les monges de la Sagrada Família (en aquells moments al número 18). El sindicat de la UGT es va apropiar d’aquella finca per instal•lar-hi les seves dependències. "