"Un piquet de soldats del regiment d’infanteria l’Albuera núm. 16, que havia baixat del seu aquarterament de la Seu Vella, protagonitza la lectura del ban que declarava l’estat de guerra a la ciutat davant del palau de la Paeria, seu del govern municipal. El dia anterior civils armats de la dreta local ja havien sortit al carrer. L’acte és observat per lleidatans encuriosits que, segurament, no podien esperar en aquells moments el que la militarada acabaria representant per al país. La situació política espanyola era tensa des de feia temps i les persones més conscienciades políticament esperaven que passés alguna cosa, però fins aleshores la societat lleidatana seguia el curs normal de cada estiu. La propaganda penjada a la plaça Paeria anunciava un gran ball al Xalet dels Camps Elisis. "

"Tot i la implicació de representants de la dreta local en la preparació del cop, el pes de l’operació va recaure fonamentalment en l’exèrcit. Les tropes revoltades van ocupar els punts estratègics de la ciutat: la Paeria, la Comissaria de la Generalitat —actual seu de la Diputació—, el local de Ràdio Lleida, la presó, l’edifici de Telèfons, Correus i Telègrafs. A l’estació del ferrocarril també hi van arribar els rebels. Quan el cop d’estat fracassà a Lleida, els soldats que estaven a l’estació es rendiren sense resistència. Estació de tren / ferrocarril"

"Un cop les forces obreres es van fer amb el control de la ciutat, després del fracàs de la revolta militar, van passar a gestionar moltes parcel•les de la societat. El nombre d’afiliats, així com les funcions polítiques i administratives d’aquestes organitzacions es va multiplicar. Comunistes i anarquistes van incautar diversos edificis i locals per poder desenvolupar les seves activitats. Un dels locals que van quedar sota control del POUM fou la seu del Casino Principal, al cor del carrer Major "

"La revolució va transformar els usos habituals destinats a alguns espais i edificis simbòlics de la ciutat. L’agost de 1936 el palau de la Paeria es va convertir en la seu del Tribunal Popular i del Comitè d’Investigacions, dues de les institucions més representatives de la repressió revolucionària. A la mateixa façana del palau es feien públiques les sentències dictades pel Tribunal. "

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. Novament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. "

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. Novament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. "

"El 25 d’agost de 1936, amb el pas d’unitats de la columna de Juan García Oliver per la ciutat, la Catedral de Lleida també va ser assaltada i incendiada. Tot i això, el retard en la destrucció, comparat amb la sort patida per la resta d’esglésies, va permetre salvar l’arxiu i objectes artístics de la Catedral. La Seu seria reconstruïda per Regiones Devastadas després de la guerra."

"La primera etapa de la guerra, des de la perspectiva republicana, va estar protagonitzada per les milícies dependents de les diverses organitzacions polítiques. En aquest cas, podem apreciar uns vehicles, amb pintades del POUM, estacionats en un local incautat del carrer Caldereries que funcionava com a caserna de les milícies del partit. "

"Un cop la parròquia de Sant Pere ja havia estat incendiada, l’atac a l’edifici encara es va completar més a fons. La façana del temple, i especialment la imatge de Sant Pere, fou afusellada. En la imatge, un grup d’homes intenta fer caure l’escultura. "

"Un cop ocupada la plaça, els militars revoltats, en formació i amb tota solemnitat, llegeixen el ban que declarava l’estat de guerra a la ciutat."

"En les immediacions del forn de Ramon Rius i de l’assaltada església de Sant Pere, estaven els populars “Almacenes San Pedro”. En aquells moments, però, la continuïtat d’aquell nom era difícilment sostenible. L’escriptor Josep Vallverdú explica en les seves memòries infantils com els treballadors dels magatzems, entre els que hi estava el seu pare, van col•lectivitzar el negoci per evitar perdre’n el control. El nou nom de l’establiment seria Magatzems Cooperatius La Llibertat (la plaça de Sant Francesc tenia aleshores aquell nom). Tanmateix, malgrat la guerra i la revolució, la ciutat va mantenir, mentre fou possible, el seu funcionament normal. El comerç mostra els cartells publicitaris anunciant la campanya dels “Días Blancos” i de la “Quincena Blanca”. "

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. En aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero. "

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. En aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero "

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. En aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero "

"Concentració d’homes saludant amb el puny alçat, una de les formes que millor representa les normes de conducta pròpies de la nova situació política, al Carrer Democràcia. Al fons es veu la cruïlla entre els carrers Magdalena, Pi i Margall i ...... que porta fins al carrer La Parra. Les formes revolucionàries anaven sovint acompanyades d’uns determinats colors, banderes, himnes, expressions i peces de roba. A la imatge també es poden apreciar diversos vehicles pintats amb les sigles CNT, UGT i UHP. Al carrer Democràcia està situat el col•legi administrat per les monges de la Sagrada Família (en aquells moments al número 18). El sindicat de la UGT es va apropiar d’aquella finca per instal•lar-hi les seves dependències. "